Teatre: Isabel cinc hores (Dia Internacional de la Dona)

Dins el marc d'activitats del Dia Internacional de la Dona, amb la voluntat de reivindicar i retre tribut a totes les grans dones valentes amagades, oblidades i silenciades pel relat de la història en general i en particular del nostre país, i que malgrat tot han aconseguit deixar la seva empremta i fer de la nostra, una societat millor,  tindrem el privilegi de fruir de la presència d'una actriu de gran renom dins el món escènic català com és Carme Sansa.

De la seva mà ens endinsarem dins l'obra de teatre "Isabel cinc hores" de Toni Strubell. Aquesta obra ens relata l'extraordinària història d'lsabel Vila (Calonge 1843-Sabadell 1896) en els fets i personatges de la principal revolta revolucionària de mitjan segle XIX. Isabel va ser la primera dona sindicalista catalana coratjosa activista d'un món industrial dominat pels homes. Vint-i-tres anys abans que la llegendària sindicalista americana Emma Goldman el 1895 iniciés la revolta del 1r de maig, Isabel Vila ja exercia un insubornable i controvertit Iideratge social en l'àrea sindical, republicà i educatiu. Del seu exemple -genialment protagonitzat per Carme Sansa– ens n'hem d'enorgullir tots. És una visió al passat que ens parla plenament del present. Tracta d'un dels períodes més foscos de la nostra història, com és el segle XIX, entrat ja el segon segle de domini borbònic. Algú l'ha descrit com un "forat negre" de l'espai. Però és un segle ple de respostes del poble català a la tirania i a l'explotació de l'home per l'home. I entre tanta foscor emergeixen figures com la d'Isabel Vila. Ella va fer front al poder establert en un temps què s'havia dit que cap dona podia destacar socialment. Va liderar la gran lluita contra el treball infantil i l'explotació de nens i nenes a les fàbriques i tallers de l'època. Cosa que li va fer guanyar el sobrenom de "Cinc Hores": el màxim d'hores laborals que va aconseguir que s'apliqués al treball infantil.   

Carme Sansa ens la fa conèixer com a mestra, ja gran, en la seva etapa de pedagoga on també destacà, després d'uns anys d'exili, fundant un col·legi a Barcelona l'any 1880 i, més tard com a directora d'una escola de nenes de la Institució Lliure d'Ensenyament a Sabadell, on va morir el 1896.

La complexitat i els matisos sovint no són entesos, i Isabel Vila va ser una dona de matisos. Anys després de la seva mort, en l'entorn familiar s'explicava que mai no havia volgut que la retratessin. En efecte, d'ella, no n'ha arribat cap retrat. Sindicalista, republicana, defensora de la causa obrera i, sobretot, pedagoga, a Isabel Vila van enterrar-la al cementiri civil de Sabadell, en una part del recinte que els documents municipals de l'època anomenen amb encert el "cementerio de los disidentes".

Acabem amb unes paraules seves que ens inspiren i ens esperonen per continuar treballant per una societat millor: "Si és necessari que prenguem part en aquesta societat per posar fi als mals que pesen sobre nosaltres i sobre aquesta desventurada humanitat, que es plany sota la mala organització social i política, hem de fer-ho sense aturar-nos un instant."