El Premi Literari La Sagrera reconeix quatre noves obres en la seva tretzena edició

L’alcalde va obrir l’acte amb una reflexió sobre el lloc que ocupa la literatura en la societat i sobre la seva capacitat per complementar i humanitzar els avenços científics i tecnològics. A partir d’una escena de la pel·lícula Contact, basada en la novel·la homònima de Carl Sagan, va recordar que les dades ens permeten conèixer la realitat, però que necessitem la literatura per comprendre què significa allò que vivim.

El jurat d’aquesta edició estava format per Josep Riera i Ignasi Roviró, tots dos amb una llarga trajectòria vinculada a la literatura i la cultura catalanes. Josep Riera va començar a escriure poesia fa més de trenta-cinc anys i ha publicat una vintena de poemaris, a més de diverses obres en prosa, i ha estat reconegut amb diferents premis literaris. Ignasi Roviró és catedràtic d’Estètica i Filosofia de l’Art de la Universitat Ramon Llull, membre del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona i president del Cercle del Museu de Vic. També ha publicat diversos treballs sobre poesia popular i sobre l’estètica a Catalunya. Tot i que cap dels dos va poder assistir a l’acte, es va agrair públicament la dedicació i el rigor amb què van valorar les obres presentades.

En la modalitat de narrativa curta, el jurat va atorgar el primer premi a Emili Vagué per La fotografia. El relat parteix d’una fotografia guanyadora d’un concurs de Festa Major i mostra, a través de diferents personatges, com una mateixa imatge pot revelar una infidelitat, contribuir a resoldre un crim o propiciar un retrobament inesperat. Es tracta d’una narració coral que juga amb els diversos significats i conseqüències que pot tenir una sola instantània.

El segon premi de narrativa curta va ser per a Judit Lleonart amb La Santíssima Clau, una aventura ambientada a Santa Eugènia de Berga i protagonitzada per la mainada del poble. A partir d’un enigma relacionat amb l’església, el campanar i una antiga clau, els protagonistes recorren diversos indrets del municipi i arriben fins a la catedral de Vic. L’obra combina llegenda, història, patrimoni local i imaginació, amb nombroses referències a cases, masies i indrets emblemàtics del poble.

En la modalitat de poesia, el primer premi va recaure en Guifré Miquel per L’arbre caigut. El poema converteix la tala d’un arbre urbà en la imatge d’una pèrdua col·lectiva. L’arbre hi apareix com un refugi, un testimoni de la vida del barri i un vincle entre la ciutat i la natura. Davant el ciment i el buit que deixa, el poema reivindica la memòria com una forma de resistència contra l’oblit.

El segon premi de poesia va ser per a Ileana Belfiore amb Apnea amb sol ixent, una composició breu i suggeridora que descriu l’experiència de nedar de bon matí cap a l’est. El poema estableix un joc de correspondències entre el cos de la nedadora, el moviment dins l’aigua i el paisatge del sol ixent, mitjançant un llenguatge acurat, rítmic i carregat d’imatges.

Els primers premis de cadascuna de les dues modalitats van estar dotats amb 400 euros, mentre que els segons premis van rebre una dotació de 250 euros. A més, totes les persones premiades van rebre una rosa com a obsequi.

Després del lliurament de premis va tenir lloc un maridatge literari al voltant de la novel·la Tango satànic. El seu traductor al català, Carles Dachs, va compartir amb el públic la seva experiència traduint l’obra de László Krasznahorkai, va llegir-ne diversos fragments i va explicar anècdotes sobre la llengua hongaresa, així com algunes de les seves similituds i diferències amb el català.

La conversa literària va anar acompanyada d’un maridatge conduït pel sommelier David Gomis i concebut expressament a partir de l’univers de la novel·la. Els assistents van poder tastar vins hongaresos i pálinka, una beguda alcohòlica tradicional d’Hongria. Tant els vins com la pálinka tenen una presència destacada a Tango satànic, fet que va permetre acostar-se a l’obra també a través dels gustos i les aromes que formen part del seu món.

Durant l’acte també es va agrair a l’entitat dels Tonis la cessió d’una part del material utilitzat en l’ambientació de l’espai, pensada per donar continuïtat al lliurament dels premis i al posterior maridatge literari.

La tretzena edició del Premi Literari La Sagrera va tornar a reivindicar l’escriptura com una eina per posar paraules a allò que veiem, vivim i sentim, i va unir literatura, traducció i gastronomia en una vetllada dedicada a la creació i a la cultura.