L’infermer del CAP de Santa Eugènia de Berga, Marc Carro, s’acomiada del poble amb una carta d’agraïment
Després de més de dos anys i mig al servei del CAP de Santa Eugènia de Berga, l’infermer Marc Carro Valcárcel finalitza la seva etapa professional al municipi. El que havia de ser inicialment una substitució temporal, iniciada el juliol de 2023, s’ha convertit en una experiència vital i professional profunda, marcada pel vincle amb els pacients, l’equip sanitari i la vida quotidiana del poble.
Amb motiu del seu comiat, en Marc ha volgut adreçar unes paraules a tots els veïns i veïnes de Santa Eugènia de Berga, expressant el seu agraïment per l’acollida, la confiança i l’estima rebuda durant aquest temps. A la seva carta, destaca especialment el valor de l’atenció comunitària, la proximitat del dia a dia i les petites escenes que defineixen la vida d’un poble i que, segons explica, “no tenen preu”.
En Marc també fa un reconeixement explícit a tot l’equip del CAP, amb qui assegura que no hauria pogut desenvolupar la seva tasca: metgesses, infermeria, pediatria, nutrició, fisioteràpia, psicologia, odontologia i les professionals que han estat les seves mentores. Tot plegat, diu, l’ha fet créixer com a infermer i com a persona.
Des de l’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga volem agrair-li sincerament la seva dedicació, professionalitat i tracte humà, i desitjar-li molta sort en els nous reptes que emprengui. El seu pas pel CAP i pel poble deixa empremta.
A continuació, reproduïm íntegrament la carta que en Marc ha volgut compartir amb tots vosaltres:
Carta de comiat d’en Marc Carro, infermer del CAP de Santa Eugènia de Berga
A tots els pacients, i als que ja no hi són, del CAP de Santa Eugènia de Berga.
Soc en Marc, fins ara, el vostre infermer, i fa dos anys i mig que tinc aquest plaer. Però, com tot en aquesta vida, té un principi i un final.
Us escric aquestes paraules amb Jose Luis Perales de fons amb el seu “Velero llamado libertad”…
Vaig arribar el 21 de juliol del 2023 i tan sols venia per fer una baixa d’un mes i mig… quina sort la meva que aquesta es va allargar fins al 31 de desembre del 2025.
M’agradaria dir-vos que és la primera vegada que treballo en un centre d’atenció primària, ja que sempre he estat a hospital. I la veritat és que m’heu tractat molt bé. Gràcies per totes les paraules maques, els gestos i, sobretot, per la paciència que heu tingut amb mi.
El fet d’anar a visitar una persona a domicili i que t’aturi un veí o una veïna per preguntar-te com estàs; que algú em faci una consulta des del balcó de casa seva quan torno al CAP; o parar-me a xerrar amb veïns asseguts en cadires de platja davant del seu garatge, prenent el sol i discutint sobre la vida… són coses que no tenen preu, són coses de la vida d’un poble.
No soc l’infermer més preparat per treballar en un CAP. La meva formació sempre ha estat més encarada a hospital o a urgències, però sempre he intentat fer-ho el millor possible i tractar-vos com a mi m’agradaria que em tractessin. Gràcies a tots vosaltres surto més preparat que mai per continuar sent infermer d’un centre de salut. No tinc paraules per agrair l’estima que m’heu donat. M’heu fet sentir part del poble i, en algunes ocasions, part de la vostra família.
També m’agradaria confessar que no hauria pogut fer la meva feina sense l’equip que he tingut al costat: les dues magnífiques metgesses; la meva companya i amiga Judit, la vostra infermera pediàtrica; el vostre super pediatre; el nostre nutricionista; el nostre fisioterapeuta (que m’ha ensenyat més d’un “embenat especial”); el nostre psicòleg; l’equip d’odontologia; i les meves dues mentores, la Marta O. i la Rosa B.
Em sap greu si amb alguna persona no he arribat a connectar. No ha estat amb mala fe.
Vull deixar clar que us trobaré a faltar i que teniu un espai especial dins del meu cor.
El vostre infermer per sempre,
Marc Carro Valcárcel
